Peça Periodística - Opinió
EDUCAR ALS PROFESSORS
Alfabetització crítica com a base de l’èxit
digital
Actualment estem
vivint un canvi de paradigma. La Societat de la Informació i la Comunicació ha
entrat amb força. Aquest canvi ha suposat l’adaptació en diferents àrees de la
nostra comunitat, ja que la rapidesa i la immediatesa regnen en la vida
quotidiana actual. L’educació és una
d’aquestes vessants que no s’escapa, és més, és una de les més afectades. De
fet, des de l’UNESCO i la UE es recomana la introducció en les escoles d’aquestes
noves tecnologies, això si també es promou la utilització d’aquests mitjans amb
sentit crític i amb creativitat.
Seguint en la
mateixa línia, en les últimes dècades la consciència de la importància que té
per a l’educació la incorporació de les noves tecnologies ha estat molt clara.
En aquests moments, en moltes escoles diverses les tecnologies suposen un element clau en el procés d’ensenyament i
d’aprenentatge. Programes com ‘Escola 2.0’ és una de les iniciatives que llença
el Govern per potenciar aquestes pràctiques. Moltes escoles s’han dotat de
pissarres digitals, connexió inhalàmbrica a Internet, ordinadors portàtils o
tabletes pels professors i el conegut ‘1x1’ per els diferents alumnes.
Ara bé, la base de
l’èxit d’aquesta iniciativa són els professors ja que aquests juguen un paper
primordial. És relativament senzill ensenyar als petits a utilitzar
mecànicament i tècnicament un aparell (ordinador, tableta o pissarra digital).
Però, no és tan fàcil ensenyar a analitzar, comprendre i
afrontar amb sentit crític. Els professors no estan preparats per impartir una adequada alfabetització i conscienciació digital. Els docents sí
que reben una preparació prèvia, però en aquests ‘cursos’ els ensenyen
continguts que poc toquen l’anàlisi crític dels nous mitjans digitals. Així doncs, en molts casos aquesta digitalització
de les aules no és res més que una transformació idèntica dels llibres de text
a llibres en suport digital.
Aules digitalitzades. Font:www.fapac.cat
Demostrat està que
aquestes noves eines potencien l’aprenentatge visual, augmenten la participació
i la motivació així com la creativitat. Ara bé, totes aquests beneficis són
possibles sempre i quan s’utilitzin de forma adequada i potenciant al màxim les
seves virtuts. També resulta molt més fàcil que l’alumne es distregui, perdi
l’atenció o es dediqui a mirar altres coses. És més, en certs moments l'espai
que ocupen els ordinadors dificulta la realització d'un altre tipus de tasques
com és el cas de l'escriptura a mà o aquelles que necessiten el contacte cara a
cara professor- alumne o entre els alumnes entre ells.
Cal tenir en compte
que allò més important són els perills que aquestes noves tecnologies suposen. Els beneficis tots els coneixem i allò
positiu és més atractiu i resulta fàcil de descobrir. La part negativa i els
perills són més difícil ja que moltes vegades són com un caramel que van
recoberts amagats de paper. Així doncs, l’èxit passaria per la preparació i
l’ensenyament als docents per a que sàpiguen alfabetitzar als més petits en
tots els aspectes.
Comparant les aules
digitals a les aules tradicionals, cal dir que cada una d’elles té avantatges i
inconvenients. Quan alguna cosa va bé, o part d’aquesta funciona, no cal
eliminar-la, sinó que ja que comptem amb un gran ventall d’opcions aprofitem el
millor i positiu de cada suport i cada manera de fer. Els elements digital i
multimèdia tenen punts molt enriquidors per a l’educació però els llibres de
text i el treball cara a cara no té res que envejar. Per tant, l’èxit vindria
definit per la complementació d’ambdós
modalitats.
L’alfabetització mediàtica entesa com a coneixement tecnològic i crític seria la base de l’èxit d’aquest canvi. Començant, això si, pels docents que tenen una finalitat fonamental i un paper primordial.
PAULA CERVERA
Educación Mediática - Un viaje a la Alfabetización Mediática
Read Users' Comments (0)